Cómo ayudar en caso de crisis de meltdown sin métodos agresivos

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact Cómo ayudar en caso de crisis de meltdown sin métodos agresivos Los meltdowns o crisis sensoriales son reacciones extremas de sobrecarga emocional y sensorial que pueden experimentar personas con autismo, TDAH, ansiedad y otras condiciones neurodivergentes. Comprender cómo actuar ante un meltdown es fundamental para ayudar a la persona afectada sin empeorar la situación. Claves para manejar un meltdown de forma tranquila y efectiva 1. Mantener la calma y regular tu propia reacción Cuando una persona está en plena crisis, es importante que el entorno permanezca sereno. Evita gritar, mostrar frustración o intentar imponer control. Tu actitud tranquila puede ayudar a reducir el nivel de estrés. 2. Retirar los estímulos que provocan la sobrecarga Muchas crisis de meltdown se desencadenan por un exceso de estímulos sensoriales. Si es posible, intenta reducir el ruido, bajar la intensidad de las luces y minimizar la cantidad de personas alrededor. 3. Dar espacio sin abandonar A veces, la persona en crisis necesita estar sola, pero sin sentirse desamparada. Mantente cerca, pero sin invadir su espacio personal. Observa sin presionar. 4. No intentar razonar en el momento Durante un meltdown, el cerebro de la persona está en un estado de lucha o huida. No es el momento de dar explicaciones o intentar que la persona «entienda» lo que está pasando. Es mejor esperar a que se calme antes de hablar. 5. Ofrecer herramientas de autoregulación Si la persona usa objetos sensoriales como auriculares con cancelación de ruido, juguetes antiestrés o mantas pesadas, ayúdale a acceder a ellos. Estas herramientas pueden ayudarle a recuperar el equilibrio. 6. Usar un lenguaje claro y tranquilo Si la persona acepta la comunicación, utiliza frases cortas y sencillas como: «Estoy aquí para ayudarte.» «No pasa nada, toma tu tiempo.» «Vamos a un lugar más tranquilo.» Evita preguntas complejas o peticiones que requieran respuestas inmediatas. 7. Evitar el contacto físico sin permiso Algunas personas pueden sentirse más agobiadas si alguien intenta tocarlas. Es mejor preguntar antes: «¿Quieres que te ayude con un abrazo o prefieres estar solo/a un momento?» 8. Permitir tiempo de recuperación Un meltdown puede ser físicamente agotador. Tras la crisis, la persona podría necesitar descansar, dormir o permanecer en un entorno tranquilo para recuperarse. Prevención: Reducir la frecuencia de los meltdowns Para minimizar la aparición de crisis, es útil: Mantener rutinas estructuradas y predecibles. Avisar con antelación sobre cambios o situaciones nuevas. Ofrecer pausas sensoriales durante el día. Fomentar la comunicación de necesidades antes de que la persona se sienta sobrepasada. Conclusión Actuar de manera respetuosa y tranquila ante un meltdown es clave para ayudar sin generar más angustia. Con empatía, comprensión y estrategias adecuadas, es posible acompañar a la persona en estos momentos difíciles de manera efectiva y sin recurrir a métodos agresivos. Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

Autisme amb Altes Capacitats: Característiques, Dificultats i Impacte en la Vida Diària

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact Autisme amb Altes Capacitats: Característiques, Dificultats i Impacte en la Vida Diària L’autisme amb altes capacitats, també conegut com a «doble excepcionalitat», és una condició en la qual una persona presenta simultàniament un trastorn de l’espectre autista (TEA) i una alta capacitat intel·lectual. Aquesta combinació pot generar un perfil únic amb fortaleses destacades i desafiaments significatius en diferents àmbits de la vida quotidiana. Característiques de l’Autisme amb Altes Capacitats Les persones amb autisme d’alt funcionament i altes capacitats sovint presenten una sèrie de trets que les diferencien: Intel·ligència superior a la mitjana: Demostren una capacitat cognitiva avançada en àrees específiques com la memòria, el raonament lògic o la resolució de problemes complexos. Hiperfocalització: Se centren de manera intensa en temes concrets d’interès, adquirint coneixements profunds i especialitzats. Dificultats en la comunicació social: Encara que poden tenir una gran capacitat verbal, sovint troben complicacions en la comprensió de normes socials, el llenguatge no verbal o la interacció amb els altres. Pensament divergent i creativitat: Experimenten formes úniques de raonament i solució de problemes, destacant en àrees com les matemàtiques, la música, la tecnologia o la ciència. Hipersensibilitat sensorial: Poden experimentar respostes intenses a estímuls sensorials com la llum, el soroll o determinades textures. Dificultats i Reptes en la Vida Diària Aquesta doble excepcionalitat presenta diversos desafiaments en l’entorn acadèmic, social i emocional: 1. Àmbit Social Les dificultats en la comprensió de les regles socials i les convencions poden portar a situacions de rebuig, aïllament o incomprensió per part del seu entorn. Tot i tenir un ampli vocabulari i coneixements avançats, poden tenir problemes per mantenir converses fluides o entendre els codis socials implícits. 2. Àmbit Escolar i Acadèmic A l’escola, poden enfrontar-se a desafiaments tant per la seva capacitat d’aprenentatge accelerat com per les dificultats en la regulació emocional o en la gestió del temps i les tasques. L’avorriment pot ser un problema quan el ritme d’aprenentatge no s’adapta a les seves necessitats. 3. Àmbit Emocional Les persones amb autisme i altes capacitats poden experimentar una gran intensitat emocional. Aquesta sensibilitat pot generar ansietat, estrès i dificultats en la gestió de les emocions, especialment quan es troben en situacions de canvi o imprevistos. 4. Adaptació a l’Entorn Laboral i Adult En l’edat adulta, la interacció social i la rigidesa de certes estructures laborals poden dificultar la seva integració en el món professional. Malgrat la seva capacitat per destacar en àrees específiques, la falta de flexibilitat en els entorns laborals pot ser un obstacle important. Impacte en la Vida Quotidiana L’autisme amb altes capacitats influeix en diferents aspectes de la vida diària, des de la forma en què s’enfronten a les relacions personals fins a la seva manera de gestionar les rutines i les obligacions. Algunes persones poden trobar dificultats en la flexibilitat cognitiva, és a dir, en adaptar-se a canvis inesperats, mentre que d’altres poden experimentar una gran necessitat de controlar el seu entorn per sentir-se segures. En l’àmbit familiar, la interacció amb pares, germans i altres familiars pot ser complexa, especialment quan no es comprenen les seves necessitats i característiques específiques. En molts casos, poden requerir espais de tranquil·litat i activitats que els permetin explorar els seus interessos sense interrupcions. Conclusió L’autisme amb altes capacitats és una condició complexa que combina habilitats cognitives excepcionals amb dificultats significatives en la interacció social i la regulació emocional. Aquesta doble excepcionalitat pot comportar desafiaments en la vida acadèmica, social i professional, afectant la manera en què aquestes persones es relacionen amb el seu entorn. La comprensió i el reconeixement d’aquest perfil poden ajudar a reduir els malentesos i permetre que aquestes persones desenvolupin el seu potencial en un entorn més adaptat a les seves necessitats.   Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

La Mentalitat Rígida en Persones amb Discapacitat i Autisme

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact La Mentalitat Rígida en Persones amb Discapacitat i Autisme Introducció: La mentalitat rígida és una característica comuna en moltes persones amb discapacitat intel·lectual i, sobretot, en aquelles dins l’espectre autista. Aquest tipus de pensament es caracteritza per una resistència al canvi, dificultats per adaptar-se a noves situacions i una preferència per rutines estrictes. Això pot tenir un impacte significatiu en la vida quotidiana, tant per a la persona afectada com per al seu entorn. En aquest article, explorarem què és la mentalitat rígida, quan es produeix, en quines situacions es pot observar, quins són els seus símptomes i les causes que la poden provocar. Què és la mentalitat rígida? La mentalitat rígida es refereix a la dificultat per modificar pensaments, rutines o comportaments davant situacions noves o inesperades. Sovint es relaciona amb el pensament inflexible, una dificultat per considerar diferents perspectives o per trobar solucions alternatives a un problema. Aquesta rigidesa cognitiva es manifesta en diverses àrees, com l’aprenentatge, la socialització i la regulació emocional. Quan es produeix la mentalitat rígida? Les persones amb mentalitat rígida poden experimentar dificultats en múltiples situacions, però és especialment evident quan: S’introdueixen canvis en la seva rutina diària. Han d’adaptar-se a noves normes socials o acadèmiques. Es troben davant de situacions amb diverses possibles solucions. Han d’interpretar el llenguatge figurat o entendre ironies i bromes. Es produeixen esdeveniments inesperats que trenquen les expectatives preestablertes. En quines situacions es pot observar? La mentalitat rígida es pot manifestar en molts contextos de la vida quotidiana: A l’escola o feina: Dificultat per canviar d’activitat o adaptar-se a nous mètodes d’aprenentatge o treball. A la llar: Respostes negatives a canvis en la disposició de mobles, nous aliments o modificacions en la rutina familiar. En entorns socials: Dificultat per interpretar gestos, normes implícites o per adaptar-se a diferents tipus d’interaccions. En activitats recreatives: Predomini d’interessos molt específics i poca disposició a provar noves activitats. Símptomes de la mentalitat rígida Les persones amb mentalitat rígida poden presentar diversos símptomes, incloent: Resistència al canvi: Irritabilitat o ansietat quan es modifiquen aspectes de la seva rutina. Pensament dicotòmic: Veure el món en termes absoluts, com «correcte o incorrecte», «bo o dolent». Dificultat per entendre altres perspectives: Això pot dificultar les relacions socials i generar malentesos. Fixació en rutines: Necessitat d’estructura i predictibilitat per sentir-se segurs. Comportaments repetitius: Necessitat de repetir certes accions o rituals per reduir l’ansietat. Resistència a noves experiències: Reticència a provar nous aliments, activitats o a conèixer persones noves. Causes i factors relacionats amb la mentalitat rígida Diversos factors poden influir en la presència d’una mentalitat rígida, especialment en persones amb discapacitat i autisme. Alguns dels més rellevants són: Dificultats en la funció executiva: Problemes per planificar, organitzar-se i adaptar-se als canvis. Hipersensibilitat sensorial: Percepció amplificada dels estímuls externs que pot generar estrès davant petits canvis. Processament cognitiu concret: Tendència a interpretar la realitat de manera literal, dificultant la comprensió de conceptes abstractes. Ansietat i estrès: La predictibilitat redueix l’ansietat, per la qual cosa les persones amb mentalitat rígida poden aferrar-se a rutines estrictes per sentir-se segures. Experiències prèvies negatives: Situacions de frustració o desconcert davant canvis en el passat poden reforçar la necessitat de control i estructura. Impacte de la mentalitat rígida en la vida de la persona La mentalitat rígida pot tenir conseqüències importants en diferents àmbits de la vida diària: A l’àmbit acadèmic: Dificultat per adaptar-se a canvis en la metodologia d’ensenyament, nous professors o nous continguts d’aprenentatge. En la vida familiar: Possible tensió amb els membres de la família per la necessitat de mantenir una estructura rígida. En la socialització: Pot dificultar la creació d’amistats a causa de la inflexibilitat en la comunicació i la interacció. En la vida laboral: Dificultat per adaptar-se a nous procediments, tasques o canvis en l’organització de la feina. A la salut mental: Pot contribuir a nivells elevats d’ansietat i estrès si la persona se sent desbordada per les exigències del seu entorn. Conclusió La mentalitat rígida és una característica present en moltes persones amb discapacitat i autisme que pot tenir un impacte significatiu en la seva vida diària. La seva comprensió és essencial per facilitar la inclusió i el benestar d’aquestes persones. En un proper article, explorarem estratègies específiques per ajudar a gestionar i treballar la flexibilitat cognitiva, així com intervencions que poden afavorir una millor adaptació als canvis. Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

Què és una estereotípia en una persona autista o amb discapacitat?

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact Què és una estereotípia en una persona autista o amb discapacitat? Les estereotípies són moviments repetitius o patrons de comportament que es poden observar en persones amb autisme o amb alguna discapacitat. Aquests comportaments poden incloure accions com balancejar el cos, aletejar les mans, repetir paraules o sorolls, caminar en cercles o tocar objectes repetidament. Tot i que sovint es perceben com un signe de diferència, les estereotípies tenen una funció important per a qui les realitza i no sempre han de ser corregides o eliminades. Per què es reprodueixen les estereotípies? Les estereotípies es donen per diverses raons, i la seva funció pot variar segons la persona. Algunes de les principals causes són: Autoregulació: Moltes persones amb autisme o discapacitat utilitzen aquests moviments per gestionar l’estrès, l’ansietat o l’excés d’estimulació sensorial. Expressió emocional: Pot ser una forma de comunicar emocions com alegria, entusiasme o frustració. Estructura neurològica: En algunes persones, aquests moviments estan relacionats amb el funcionament del cervell i la manera com processen la informació. Hàbits i plaer: Algunes estereotípies proporcionen una sensació agradable i poden convertir-se en un hàbit. Manca d’estimulació: Quan una persona no té prou estímuls externs, pot realitzar estereotípies per omplir aquest buit. S’han de parar les estereotípies? No necessàriament. Moltes vegades, les estereotípies no fan mal a ningú i formen part de l’expressió natural de la persona. Forçar algú a deixar de fer-les pot generar estrès, frustració i dificultats en l’autoregulació. Quan s’han de parar? Les estereotípies només s’han d’intentar modificar o redirigir quan: Provoquen dany a la persona o als altres (per exemple, cops al cap, mossegar-se o colpejar objectes perillosos). Impedeixen la comunicació o l’aprenentatge (si la persona està tan focalitzada en la seva estereotípia que no pot prestar atenció al seu entorn). Dificulten la integració social en entorns on poden ser malinterpretades o causar rebuig. Es converteixen en una resposta obligada que limita la flexibilitat de la persona. Quan poden ser danyines les estereotípies? Tot i que moltes estereotípies són inofensives, poden ser problemàtiques si: La persona es fa mal repetint el moviment. Es converteixen en una barrera per a la seva autonomia i desenvolupament. Causen exclusió social perquè generen incomprensió en els altres. En aquests casos, no es tracta de «parar-les» sinó de buscar alternatives més segures o funcionals per satisfer la mateixa necessitat. Per què pot ser dolent intentar parar-les? Intentar eliminar les estereotípies sense comprendre la seva funció pot ser perjudicial per diverses raons: Genera estrès i ansietat, fent que la persona es senti cohibida o reprimida. Elimina una estratègia d’autoregulació, sense oferir una alternativa. Pot provocar una resposta negativa, com conductes agressives o aïllament social. No respecta la neurodiversitat, ja que es tracta d’una part inherent de com algunes persones processen el món Conclusió Les estereotípies són una part natural de moltes persones amb autisme o discapacitat, i sovint compleixen una funció important per a elles. No s’han de veure com un problema a corregir, tret que causin dany o dificultats en la vida quotidiana. En lloc d’eliminar-les, cal entendre-les i, si cal, redirigir-les cap a alternatives segures i funcionals. Respectar la manera en què cada persona s’expressa i es regula és essencial per promoure una societat inclusiva i empàtica. Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

Autisme: Una Condició de Vida

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact Autisme: Una Condició de Vida L’autisme és una condició del neurodesenvolupament que afecta la manera en què les persones perceben i interactuen amb el món. No és una malaltia, sinó una forma diferent de processar la informació, entendre les emocions i comunicar-se. Aquesta diversitat forma part del que es coneix com el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), un concepte que engloba una àmplia varietat d’experiències i necessitats. Què és l’autisme? L’autisme és una condició neurològica i del desenvolupament que acompanya la persona al llarg de la seva vida. Es manifesta principalment en tres àrees: Comunicació i interacció social: Les persones autistes poden tenir dificultats per interpretar el llenguatge verbal i no verbal, com ara els gestos, les expressions facials o el to de veu. Això no significa que no vulguin comunicar-se, sinó que ho fan d’una manera diferent. Comportaments repetitius i interessos restringits: És comú que les persones amb TEA desenvolupin rutines estrictes o tinguin interessos molt específics i profunds en determinats temes. Processament sensorial diferent: Moltes persones autistes experimenten una hipersensibilitat o una hiposensibilitat als estímuls sensorials, com els sons forts, les textures o la llum intensa. Cada persona autista és única i pot manifestar aquestes característiques en diferents graus i maneres. Quina és la causa de l’autisme? Encara no es coneix amb exactitud què causa l’autisme, però la recerca científica apunta a una combinació de factors genètics i ambientals. Genètica: S’han identificat diversos gens relacionats amb l’autisme, i sembla que la condició pot ser hereditària en alguns casos. No obstant això, no hi ha un únic «gen de l’autisme». Factors ambientals: Exposicions durant l’embaràs (com complicacions en el part, infeccions maternes o certes substàncies químiques) podrien influir en el desenvolupament neurològic, però no són causes directes. És important destacar que no hi ha cap evidència científica que vinculi l’autisme amb les vacunes, un mite que ha estat àmpliament desmentit per la comunitat científica. Quins són els símptomes de l’autisme? Els símptomes poden variar molt d’una persona a una altra, però alguns dels més habituals inclouen: Dificultats per entendre les normes socials i comunicar-se de manera convencional. Evitació del contacte visual o ús limitat del llenguatge corporal. Dificultat per fer amistats o interaccionar de manera espontània. Gran interès per temes concrets i acumulació d’informació sobre ells. Necessitat de mantenir rutines estrictes i dificultats per adaptar-se als canvis. Reaccions sensorials extremes a certs estímuls, com el soroll o les textures. Cada persona pot presentar una combinació diferent d’aquests trets, per això es parla d’un espectre autista. Hi ha tractament per a l’autisme? L’autisme no té cura, perquè no és una malaltia. No obstant això, existeixen suports i intervencions que poden ajudar les persones autistes a desenvolupar habilitats i millorar la seva qualitat de vida. Algunes estratègies inclouen: Suport en la comunicació: Teràpies que ajuden a expressar-se millor, ja sigui mitjançant el llenguatge oral o sistemes alternatius. Intervencions conductuals: Programes que ajuden a comprendre i gestionar millor les emocions i les interaccions socials. Adaptacions educatives i laborals: Un entorn adaptat a les necessitats de la persona autista pot marcar una gran diferència en el seu benestar. El més important és respectar la diversitat i entendre que les persones autistes no necessiten ser «corregides», sinó acceptades i compreses en la seva manera de viure el món. Per què l’autisme és una condició i no una discapacitat? Tot i que algunes persones autistes poden necessitar suports en determinats àmbits, l’autisme en si no és una discapacitat, sinó una condició neurològica diferent. Aquesta idea forma part del moviment de la Neurodiversitat, que defensa que les diferències neurològiques, com l’autisme, el TDAH o la dislèxia, són variacions naturals del cervell humà, no trastorns que cal «curar». L’autisme pot comportar desafiaments, sobretot en societats que no estan adaptades a la diversitat, però també pot aportar grans fortaleses, com una gran capacitat de concentració, un pensament innovador i una visió única del món. Què ens diu la ciència sobre l’autisme avui dia? La recerca sobre l’autisme continua avançant i ens ha permès entendre millor aquesta condició. Algunes de les descobertes més rellevants són: L’autisme es diagnostica en aproximadament 1 de cada 100 persones a nivell mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No hi ha dos cervells autistes iguals; cada persona té un perfil únic. Els suports adequats i l’acceptació social són factors clau per al benestar de les persones autistes. Les dones autistes sovint són diagnosticades més tard que els homes, perquè poden camuflar els seus trets autistes millor a causa de les expectatives socials. L’avenç científic ha permès desmentir falsos mites i promoure una visió més inclusiva de l’autisme. Quins tipus d’autisme existeixen? Anteriorment, es classificava l’autisme en diferents subcategories, com ara la síndrome d’Asperger o el trastorn autista. Actualment, però, la comunitat mèdica i científica agrupa totes aquestes condicions sota el concepte de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA). Dins de l’espectre autista, podem trobar persones amb diferents graus de suport necessari: Autisme de suport lleu: Les persones poden portar una vida autònoma, però poden tenir dificultats socials i necessitar algunes adaptacions. Autisme amb necessitat moderada de suport: Requereixen ajuda per gestionar les interaccions socials i el dia a dia. Autisme amb necessitat elevada de suport: Poden tenir dificultats importants en la comunicació i el desenvolupament de la vida diària, requerint suports constants. Conclusió L’autisme és una part natural de la diversitat humana. No és una malaltia ni una discapacitat en si mateixa, sinó una manera diferent de ser i d’experimentar el món. Amb més informació, comprensió i adaptació social, podem construir un món més inclusiu per a les persones autistes, on puguin viure plenament i sense barreres. L’autisme no és un problema a solucionar, sinó una realitat a comprendre i respectar. Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

Burnout Autista: Símptomes, Causes i Com Reconeixe’l en el Dia a Dia

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact Burnout Autista: Símptomes, Causes i Com Reconeixe’l en el Dia a Dia El burnout autista és un fenomen que afecta moltes persones dins de l’espectre autista i es caracteritza per una fatiga extrema, dificultats cognitives i emocionals, i una reducció significativa en la capacitat per gestionar les demandes quotidianes. Aquest estat de desgast profund es produeix a causa d’una exposició prolongada a estrès social, sensorial i emocional, i es veu agreujat per la necessitat constant d’encaixar en un entorn que sovint no s’adapta a les necessitats de les persones autistes. Els símptomes del burnout autista poden variar d’una persona a una altra, però sovint inclouen esgotament físic i mental, dificultats per comunicar-se, augment de la sensibilitat sensorial, pèrdua d’habilitats adquirides i una major dificultat per regular les emocions. Aquestes manifestacions poden fer que les activitats quotidianes esdevinguin inassolibles i poden provocar una necessitat imperiosa d’aïllament per recuperar energia. Un dels indicadors clau del burnout autista és l’augment del malestar davant d’estímuls quotidians que anteriorment es podien tolerar. Les persones que experimenten aquest estat poden sentir-se aclaparades per sorolls forts, llums brillants, multituds o interaccions socials. Això pot generar una sensació de sobrecàrrega constant, que porta a un estat de fatiga crònica i malestar emocional. A més, el burnout autista pot comportar una reducció en la capacitat de realitzar tasques habituals, inclòs aquelles que formaven part de la seva rutina. Algunes persones poden notar una davallada en la seva funció executiva, fet que dificulta la planificació, l’organització i la presa de decisions. Això pot derivar en una sensació de frustració i una major ansietat. També es poden presentar canvis en la manera com la persona interactua amb el seu entorn. Moltes persones autistes que experimenten burnout poden trobar-se amb una menor tolerància a la interacció social, experimentant una major dificultat per processar converses o mantenir contacte visual. Aquest símptoma sovint es combina amb un augment de la necessitat d’aïllament per reduir l’esgotament emocional. Un altre aspecte comú del burnout autista és la pèrdua d’habilitats prèviament adquirides. Aquest fenomen pot incloure dificultats en la parla, una reducció en la capacitat de fer tasques autònomament o fins i tot la pèrdua d’interessos que abans generaven plaer. Aquests canvis poden ser alarmants tant per a la persona que els pateix com per al seu entorn. A nivell físic, el burnout autista també pot manifestar-se amb símptomes com fatiga extrema, mals de cap, tensió muscular i trastorns del son. Les alteracions en els patrons de descans poden incloure insomni, son fragmentat o una necessitat excessiva de dormir sense obtenir un veritable descans reparador. Aquests símptomes físics sovint s’agreugen amb el temps si no es produeix una recuperació adequada. El burnout autista també pot anar acompanyat de canvis emocionals, com una major irritabilitat, tristesa o una sensació d’esgotament emocional profund. Algunes persones poden experimentar un augment de l’ansietat o símptomes depressius, cosa que pot dificultar encara més la seva capacitat per gestionar les demandes de la vida quotidiana. En definitiva, el burnout autista és una experiència complexa que afecta diverses àrees de la vida d’una persona autista. Identificar-ne els símptomes i comprendre la seva naturalesa és essencial per prendre consciència de la seva importància i impacte en el benestar de les persones autistes. El reconeixement d’aquest fenomen pot ajudar a generar una major comprensió i suport dins de la societat. Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

Què és un shutdown en l’autisme? Causes, símptomes i diferència amb el meltdown

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact Què és un shutdown en l’autisme? Causes, símptomes i diferència amb el meltdown   El shutdown en l’autisme és una resposta a la sobrecàrrega sensorial, emocional o cognitiva. A diferència del meltdown, que es manifesta amb una explosió emocional visible, el shutdown es caracteritza per una retirada interna i una pèrdua de resposta a l’entorn. Aquest fenomen pot ser mal entès per qui no coneix el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), però és una reacció comú en moltes persones autistes davant situacions estressants. Causes d’un shutdown en persones autistes Un shutdown es pot desencadenar per diverses raons, entre les quals destaquen: Símptomes d’un shutdown autista Els símptomes d’un shutdown poden variar segons la persona, però sovint inclouen: Diferència entre shutdown i meltdown Conclusió El shutdown en l’autisme és una resposta a la sobrecàrrega que pot afectar la vida quotidiana. Entendre les seves causes, reconèixer els símptomes i diferenciar-lo del meltdown és fonamental per garantir el benestar de les persones autistes. La comprensió i l’empatia poden marcar la diferència en la seva qualitat de vida. Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

Què és un meltdown? Comprendre abans de gestionar

Inci Sobre mi Blog Contact Inci Sobre mi Blog Contact Què és un meltdown? Comprendre abans de gestionar Quan parlem de crisi en persones amb discapacitat, sovint sentim termes com meltdown, crisi sensorial, col·lapse emocional o desbordament sensorial, especialment en l’àmbit de l’autisme i altres condicions neurodivergents. Però, abans d’aprendre estratègies per gestionar-les, és fonamental comprendre què és un meltdown, per què es produeix i com es manifesta. Sense aquesta comprensió profunda, qualsevol estratègia pot ser ineficaç i fins i tot contraproduent, ja que no es tracta d’una mala conducta ni d’un desafiament conscient, sinó d’una reacció incontrolable davant d’un excés d’estímuls o d’una tensió insostenible. Què és un meltdown? Un meltdown és una resposta extrema a una sobrecàrrega emocional, sensorial o cognitiva. No és un caprici, ni una rabieta infantil, ni una estratègia per cridar l’atenció. És una resposta fisiològica i neurològica a una situació aclaparadora en la qual la persona perd la capacitat de regular les seves emocions i comportaments. Les persones neurodivergents, especialment aquelles amb autisme, TDAH, ansietat generalitzada o discapacitat intel·lectual, poden experimentar meltdowns com una manera involuntària de reaccionar davant d’una situació insuportable. Els factors que poden desencadenar un meltdown són molt variats i poden incloure: Símptomes d’un meltdown Els meltdowns poden variar significativament d’una persona a una altra, però hi ha alguns patrons comuns que poden ajudar a identificar-los. Els signes més freqüents inclouen: És important recordar que un meltdown no és el mateix que una rabieta. Mentre que les rabietes solen ser intencionades i poden aturar-se si s’aconsegueix l’objectiu desitjat, un meltdown és una reacció involuntària que no es pot controlar voluntàriament. La importància d’entendre cada discapacitat Cada persona experimenta els meltdowns de manera diferent en funció de la seva condició i les seves necessitats específiques. A continuació, es descriu com es poden manifestar en diferents perfils: Enllaços importants Política de Privacidad Política de Cookies Aviso Legal © 2025 Creat per Guifré

¡Usamos cookies para hacer tu visita más sabrosa! 🍪 Acepta y sigue disfrutando.    Más información
Privacidad