Què és una estereotípia en una persona autista o amb discapacitat?
Les estereotípies són moviments repetitius o patrons de comportament que es poden observar en persones amb autisme o amb alguna discapacitat. Aquests comportaments poden incloure accions com balancejar el cos, aletejar les mans, repetir paraules o sorolls, caminar en cercles o tocar objectes repetidament.
Tot i que sovint es perceben com un signe de diferència, les estereotípies tenen una funció important per a qui les realitza i no sempre han de ser corregides o eliminades.
Per què es reprodueixen les estereotípies?
Les estereotípies es donen per diverses raons, i la seva funció pot variar segons la persona. Algunes de les principals causes són:
Autoregulació: Moltes persones amb autisme o discapacitat utilitzen aquests moviments per gestionar l’estrès, l’ansietat o l’excés d’estimulació sensorial.
Expressió emocional: Pot ser una forma de comunicar emocions com alegria, entusiasme o frustració.
Estructura neurològica: En algunes persones, aquests moviments estan relacionats amb el funcionament del cervell i la manera com processen la informació.
Hàbits i plaer: Algunes estereotípies proporcionen una sensació agradable i poden convertir-se en un hàbit.
Manca d’estimulació: Quan una persona no té prou estímuls externs, pot realitzar estereotípies per omplir aquest buit.
S’han de parar les estereotípies?
No necessàriament. Moltes vegades, les estereotípies no fan mal a ningú i formen part de l’expressió natural de la persona. Forçar algú a deixar de fer-les pot generar estrès, frustració i dificultats en l’autoregulació.
Quan s’han de parar?
Les estereotípies només s’han d’intentar modificar o redirigir quan:
Provoquen dany a la persona o als altres (per exemple, cops al cap, mossegar-se o colpejar objectes perillosos).
Impedeixen la comunicació o l’aprenentatge (si la persona està tan focalitzada en la seva estereotípia que no pot prestar atenció al seu entorn).
Dificulten la integració social en entorns on poden ser malinterpretades o causar rebuig.
Es converteixen en una resposta obligada que limita la flexibilitat de la persona.
Quan poden ser danyines les estereotípies?
Tot i que moltes estereotípies són inofensives, poden ser problemàtiques si:
La persona es fa mal repetint el moviment.
Es converteixen en una barrera per a la seva autonomia i desenvolupament.
Causen exclusió social perquè generen incomprensió en els altres.
En aquests casos, no es tracta de «parar-les» sinó de buscar alternatives més segures o funcionals per satisfer la mateixa necessitat.
Per què pot ser dolent intentar parar-les?
Intentar eliminar les estereotípies sense comprendre la seva funció pot ser perjudicial per diverses raons:
Genera estrès i ansietat, fent que la persona es senti cohibida o reprimida.
Elimina una estratègia d’autoregulació, sense oferir una alternativa.
Pot provocar una resposta negativa, com conductes agressives o aïllament social.
No respecta la neurodiversitat, ja que es tracta d’una part inherent de com algunes persones processen el món
Conclusió
Les estereotípies són una part natural de moltes persones amb autisme o discapacitat, i sovint compleixen una funció important per a elles. No s’han de veure com un problema a corregir, tret que causin dany o dificultats en la vida quotidiana. En lloc d’eliminar-les, cal entendre-les i, si cal, redirigir-les cap a alternatives segures i funcionals. Respectar la manera en què cada persona s’expressa i es regula és essencial per promoure una societat inclusiva i empàtica.